Marià Manent - biografia

Marià Manent i Cisa (Barcelona, 1898-1988) és considerat un dels grans poetes del Noucentisme català, al costat de Josep Carner, Carles Riba, J.V. Foix, Jaume Bofill i Mates “Guerau de Liost”, Josep Maria López-Picó i Tomàs Garcés, i una figura fonamental de la literatura catalana del segle XX i un activista cultural. A més de la poesia, també conreà la prosa, la crítica literària, l’assaig, el memorialisme i la traducció.

Tot i la seva formació noucentista, va evolucionar cap al simbolisme i la poesia pura. Manent, autoexigent i molt selectiu amb els poemes que va publicar, té una obra poètica pròpia més aviat breu recollida a la Poesia completa (1986). La seva obra El vel de Maia (1975), escrita durant els anys de la Guerra Civil transcorreguts a Viladrau (1936-1939) fruit de l’exili interior que patí amb la seva família, és considerat un dels millors exponents del dietarisme català. El volum complet del dietari abraça el període 1918-1981.

A banda del Manent poeta i prosista, també són molt apreciades les seves traduccions al català i al castellà, d’una extensió considerable. Són molts els poetes anglesos, nord-americans, irlandesos, francesos i xinesos als quals donà veu en català i castellà, els noms dels quals els trobareu a l’apartat de la bibliografia.

Abans de la Guerra Civil va col·laborar als diaris La Veu de Catalunya i El Matí i a la Revista de Catalunya, i passada la guerra a l’Avui, El Correo Catalán i La Vanguardia i a les revistes Ínsula i Serra d’Or, entre d’altres.

Marià Manent, membre del PEN Club Català, va rebre multitud de premis i distincions com el Premi Lletra d’Or (1968), el Premi Josep Pla (1974), la Creu de Sant Jordi (1981) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1985), a més de vuit Premi Crítica Serra d’Or entre 1968 i 1987 i la Creu de l’Orde de l’Imperi Britànic.